Lucia Egaña comenta “Más de 500 migrantes logran llegar en una barcaza de madera a Lampedusa”, una imatge publicada en el diari “El País” el 28 d’agost de 2021.
Fitxa tècnica vídeo
Realització: Raquel Barreras
Assistència de càmera: Diana Mizrahi
Producció i continguts: Raquel Marques
Suport als continguts: Blanca A. Mató
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Museu Marítim de Barcelona
Lucia Egaña
Lucía Egaña Rojas. Em dedico a l’art, l’escriptura, la recerca, pedagogia i pràctiques autoinstituents, situades entre el regne de espanya i llatinoamèrica Abya/*Yala. Abordo els feminismes i la sexualitat, les metodologies, la tecnologia, les relacions de poder nord-sud, els processos colonials i migratoris, l’extractivisme i l’error. He format part de diversos col·lectius i actualment co-coordino la Pluriversidad Nòmada. Més informació: http://luciaegana.net
➀ Deconstruir la idea de punt de vista neutre i de mirada universal.
➁ Revisar les formes de mirar les persones negres com a alteritat, instaurades en les representacions i històries colonials.
➂ Reflexionar sobre propostes artístiques i de pensament des de la justicia restaurativa.
RIBEIRO, Djamila. Lugar de enunciación. Ediciones Ambulantes, 2020.
HARAWAY, Donna. Ciencia, ciborgs y mujeres – La reinvención de la naturaleza”. Ediciones Catedra, 1995.
SOTO CALDERÓN, Andrea. Imaginación Material. Editorial Metales Pesados, 2022.
ORTIZ, Daniela. ORTEGA, Xose. Projecte NN 15.518, 2013.
KILOMBA, Grada. Memorias de la plantación, Episodios de racismo cotidiano. Tinta limón ediciones, 2023.
REZAIRE, Tabita. Deep Down Tidal, Commissioned for Citizen X – Human, Nature and Robots Rights by Oregaard Museum, Denmark, 2017.
CHANGUE, Basha. No estàvem destinats a sobreviure. Crític, 21/02/2023.
Al llarg de la història de l’art i del cinema, diferents pensadores i pensadors han assenyalat la relació entre el colonialisme i la fixació d’un punt de vista únic, neutre i universal en les formes com mirem el món.
En el seu llibre “Lugar de enunciación”, la filòsofa Djamila Ribeiro proposa refutar la jerarquització de sabers, vinculades a la idea de “mirada universal”, a través de la reivindicació del lloc d’enunciació. L’autora es basa en la teoria del punt de vista feminista que afirma què hi ha experiències històricament compartides per grups socials que transcendeixen les experiències individuals i que determinen les seves possibilitats d’existir. Per exemple, les persones negres migrades a Barcelona pateixen una estigmatització racial quotidiana que no depèn de la seva trajectòria personal.
Analitzar les següents imatges a partir de la “matriu de dominació”, pensada per una de les precursores de la teoria del punt de vista feminista, Patrícia Hill Collins.
Imatge 1: Primer desembarco de Cristóbal Colón en América, 1862
La “matriu de dominació” és una proposta per pensar de forma interseccional el món. Els eixos d’anàlisi que contempla són les desigualtats de gènere, raça, classe i generació, sense predominança de cap d’aquestes categories sobre l’altra. Com s’entrellacen aquestes desigualtats en les següents dues imatges?
Grada Kilomba és una escriptora, teòrica i artista, autora del llibre “Memorias de la plantación – Episodios de racismo cotidiano” i de la performance-instal·lació “O Barco/ El Vaixell” (2021) - que es va presentar al Teatre Lliure a barcelona el 12 de gener de 2022. Les seves investigacions proposen la revisió de les narratives colonials a partir de preguntes com “Qui parla? Qui pot parlar? Parlar sobre què? I què passa quan parlem?”.
Amb “O Barco/ El vaixell”, Grada Kilomba proposa tornar a mirar els vaixells de tràfic d’esclaus per assenyalar el genocidi, la brutalitat i la deshumanització i així interpel·lar els imaginaris occidentals que associen el vaixell a la glòria, a la llibertat i a l’expansió marítima. “Una revisió de la història de l’esclavitud que permeti contemplar el futur”, segons paraules de l’autora. Kilomba remarca la necessitat de desaprendre el vocabulari i les formes de representar les històries colonials reproduïdes per la supremacia blanca per inventar noves maneres de mirar el món.
Quins formes de narrar i representar les travessies marítimes de tràfic d’esclaus persisteixen en les imatges de les travessies en pastera? Quines formes de mirar continuen reproduint la deshumanització? Quines imatges cal crear per interrompre els relats deshumanitzadors de les travessies de persones migrants en el Mediterrani?
Escoltar la xerrada entre l’autora, Grada Kilomba, la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose i Tania Adam, periodista i productora cultural amb motiu de la presentació de “O Barco” a Barcelona: https://beteve.cat/radio-africa/o-barco-the-boat/
L’obra Deep Down Tidal, 2017 (“Marea profunda”) de l’artista Tabita Rezaire assenyala el colonialisme digital com forma de perpetuar el domini i el control occidental: “L’occident necessita urgentment nous espais per conquistar i quan aquests no hi existeixen, han de ser creats”. L’artista presenta internet com un espai d’exclusió que perpetua discriminacions racials i assenyala la similitud entre les rutes colonials de tràfic d’esclaus i les rutes del cablejat d’internet. Però la seva obra supera la denúncia i presenta les xarxes orgàniques, electròniques i espirituals com a tecnologies curatives. “Deep down tidal” s’obre a una reflexió sobre l’aigua, els oceans i les cultures aquàtiques a partir de càntics, balls i d’altres elements simbòlics. Què hi ha al fons del mar? Quins llegats reivindica l’artista? I quins vol interrogar? Amb quins imaginaris es pretén relacionar la seva proposta estètica? A què i a qui vol donar protagonisme? Quines cosmovisions valora?
Llegir els articles Una Trenza De Preguntas Subnormales i Aprender Como Un Hongo de Lucía Egaña Rojas i relacionar els conceptes “creació de xarxes” i “pedagogia no extractivista” amb la proposta de justicia restaurativa de l’obra de Tabita Rezaire.
Un projecte de:
Amb el suport de:
