Estela Ortiz comenta “Laura-Jan / Tiago-Mimi” el primer episodi de la sèrie “Cites Barcelona” produïda per TV3, Filmax i Amazon Prime Video el 2023.
Fitxa tècnica vídeo
Realització: Raquel Barreras
Assistència de càmera: Úrsula Comendador
Producció i continguts: Raquel Marques
Suport als continguts: Blanca A. Mató
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Ateneu Popular 9 barris
Estela Ortiz
Analista cultural i comunicadora, especialment de tot allò que té a veure amb la cultura pop, l’audiovisual i el feminisme. Fa ràdio diàriament a ‘Els Experts’ d’iCat.fm i a YouTube fa videoassajos analitzant fenòmens culturals tan diversos com Barbie, el reggaeton o els cryptobros.
➀ Identificar els imaginaris romàntics que les tecnologies de la representació de l’amor reprodueixen.
➁ Reflexionar sobre l’arquetip de la femme fatale i les seves possibilitats de subversió com a referent emancipador.
➂ Qüestionar la relació entre identitat femenina i amor romàntic.
JULIBERT, Elisenda. Hombres fatales: Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine. Acantilado, 2022.
PERICÀS, Francina Ribes. Ausencia y exceso: Lesbianas y bisexuales asesinas en el cine de Hollywood. Dos Bigotes, 2022.
GALLÉN, Elena. El Diablo es una mujer. Lunwerg Editores, 2021.
ESTEBAN GALARZA, Mari Luz. Crítica del pensamiento amoroso. Editorial Bellaterra, 2011.
VASALLO, Brigitte. Pensamiento Monógamo, Terror Poliamoroso. Editorial La oveja roja, 2018.
ORTIZ, Estela. GÓMEZ GABRIEL, Núria. Love me, Tinder – Una mirada crítica a lo que ellos ofrecen. Editorial Temas de Hoy, 2019.
Estela Ortiz i Núria Goméz Gabriel són autores del llibre “Love me, Tinder – una mirada crítica a lo que ellos ofrecen” (2019…) en què elaboren una anàlisi sobre els usos d’aquesta aplicació a partir de la creació de 10 categories arquetípiques de les masculinitats que es despleguen en els perfils de l’app: somiadors, “normies”, autèntics, “smilies”, emprenedors, etc.
En l’entrevista «Tinder está diseñada para que aportes datos, no para que consigas el amor de tu vida», les autores reflexionen sobre la relació entre capitalisme, consum i relacions sexuals així com sobre les desigualtats de gènere, de classe social i de raça que l’app fa evidents.
Durant l’any 2023, Tinder va llençar la campanya publicitària “It starts with a swipe”, en què a partir de diferents anuncis que pretenen evidenciar la diversitat de vincles, reforça els imaginaris romàntics en circulació. A partir del visionat dels anuncis “One night stand”, “Going all the way” i “Toothbrush” comparar la proposta estètica de la campanya i del primer episodi de “Cites Barcelona”. Tenint en compte la narrativa dels anuncis i la construcció de personatges, quines idees s’hi troben sobre l’amor? Quins són els desitjos que l’app es proposa realitzar? A quins públics es dirigeixen?
L’arquetip de la “femme fatale” és present en la cultura occidental en els mites originaris, en què el comportament fora de la norma d’una dona provoca càstigs i canvis no desitjats en un territori o cultura, fins a la seva consolidació en determinats gèneres cinematogràfics com el “cinema negre” produït a Hollywood entre els anys 40 i 50.
En els últims anys s’han publicat alguns libres que reflexionen sobre aquesta figura, posant-la en relació amb altres arquetips i imaginaris – com fa Ausencia y exceso – lesbianas y bisexuales asesinas en el cine de Hollywood de Francina Ribes Pericas – o proposant la deconstrucció de la femme fatale com a antiheroïna i reivindicant-la com a “font d’inspiració i empoderament”, vist a “El diabo es una mujer” de Sara Herranz i Ellena Gallén.
Al llarg de la història dels feminismes, diverses pensadores i activistes han fet revisions històriques que busquen rescatar figures, relacions i inclús cultures com a referents femenins emancipadors en un gest de voler resignificar el passat per poder imaginar un futur afí als canvis socials desitjats. Com abordar la necessitat de referents femenins afins a la llibertat sexual en la història del cinema sense reproduir visions binàries sobre els cossos de les dones: bones versus dolentes, empoderades versus sotmeses?
Llegir l’article “El monstruo y las mujeres que se aman” i reflexionar sobre la següent afirmació de Francina Ribes: “Es probable que ni la femme fatale ni la lesbiana asesina puedan ser consideradas hoy en día figuras feministas ni figuras misóginas, porque de hecho son ambas cosas a la vez”.
En el llibre “Crítica del pensamiento amoroso”, l’antropòloga Mari Luz Esteban parteix de la idea que a occident la identitat femenina s’ha construït al voltant d’allò emocional i amorós i que el subjecte que no té amor és un subjecte mancat. Una idea que desenvolupa en la Conversación Brigitte Vasallo & Mari Luz Esteban sobre pensamiento amoroso que va tenir lloc a la Llibreria La Carbonera de Barcelona el març de 2019.
Reflexionar sobre la construcció de gènere i la consolidació del pensament amorós a partir de la lectura del capítol “Redefinir el amor. Ir más allá del amor”, en què l’autora proposa “Negar el amor para no devenir Mujeres”. Amb “negar” es refereix a prendre distància, desencarnar l’amor, descentrar-lo com a forma de posar en qüestió el subjecte femení.
Un projecte de:
Amb el suport de:
