Alegria i celebració del Ramadà a Gaza

Mohamad Bitari comenta “Alegria i celebració a Gaza”, un TikTok difós pel mitjà Middle East Eye amb imatges filmades pel periodista palestí Hossam Shbat on filma un moment de celebració del Ramadà del 2024 amb infants de Gaza en el patí d’una escola.

Fitxa tècnica vídeo

Data: 6.5.2024
Lloc: Espai Francesca Bonnemaison
Duració: 22 min
Equip:

Realització: Raquel Barreras
Assistència de càmera: Diana Mizrahi
Producció i continguts: Raquel Marques
Suport als continguts: Blanca A. Mató
Consultora en diversitat: Salima Jirari
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Diputació de Barcelona

Mohamad Bitari

Mohamad Bitari és un poeta, traductor, escriptor i periodista palestí de Síria establert a Barcelona. És fundador d’Èter Edicions, especialitzada en traduccions de l’àrab al català i viceversa. Forma part del Comitè d’Escriptors Perseguits de la Fundació Pen Club a Catalunya, i treballa com a traductor de literatura catalana i espanyola.

QUÈ TREBALLAREM?

➀ Qüestionar la construcció d’imaginaris violents en els mitjans de comunicació.

➁ Difondre representacions que promouen la comprensió de les opressions sistèmiques i que assenyalen les violències estructurals.

➂ Interrogar el poder de mobilització de les imatges.

RECURSOS

TAWIL-SOURI, Helga. Checkpoint Time. Qui Parle 26, no. 2. Desembre 2017
DARWISH, Mahmud. ¿Por qué has dejado solo al caballo? / Estado de sitio. Ediciones Cátedra, Letras Universales, 2023
ALGHOUL, Asmaa/ NASSIB, Selim. La insubmisa de Gaza. Eter Edicions, 2024.
DOUHAIBI, Ainhoa Nadia/AMAZIAN, Salma. La radicalización del racismo. Editorial Cambalache, 2019.
BUTLER, Judith. Marcs de guerra. Quines vides plorem?. Edicions Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, 2019

APUNTS PEDAGÒGICS

Apunt 1

Mahmud Darwish (1941 – 2008) és un poeta palestí, considerat una de les principals referències de la literatura àrab contemporània. És autor d’una obra literària extensa inspirada en les seves pròpies vivències de persecució i exili. La seva poesia se centra en la resistència palestina i la seva memòria històrica en contra l’ocupació militar israeliana. Tot i el patiment i el dolor presents en la seva escriptura, Darwish reivindica la vida i l’esperança en contextos de mort, horror i guerra.

Llegir els seus poemes “Sobre esta tierra” i “Estado de sitio”. Posar-los en relació amb les imatges de matrimonis de persones procedents de Gaza que circulen actualment a TikTok, com per exemple el vídeo "It wasn’t the wedding they had planned" .

Sobre esta tierra… hay cosas que merecen la vida.
Una nueva llegada de Abril
El aroma del pan al amanecer
Los conjuros de las mujeres para los hombres
Los escritos de Esquilo
El primer amor
Una hierba que crece sobre una piedra
Unas madres que se paran sobre el hilo de una flauta
y el temor de los invasores a los recuerdos

Sobre esta tierra, Mahmud Darwish.

Samira Badran és una artista visual resident a Palestina i autora del film d’animació Memory of the Land (Memòria de la terra) que representa la violència estructural i la violència física exercida en contra els cossos palestins en els checkpoints, un dels mecanismes de control creats per l’ocupació israeliana. Llegir l’entrevista "La cultura es una herramienta de resistencia y resiliencia", on Badran assenyala les diferents violències que pateix la població palestina: violències estructurals vinculades al colonialisme, sionisme, racisme, sistema d’apartheid, etc.

A l’entrevista, l’artista cita a la investigadora i docent Helga Tawil Souri, autora de l’article “Checkpoint time” (2017), per assenyalar l’estratègia de deshumanització del poble palestí: “el checkpoint es la quintaesencia de la estructura colonial, que reduce la población indígena en objetos mudos de la historia y no los reconoce como sujetos activos”.

Relacionar l’anàlisi de les violències de Samira Badran amb l’article de Mohamad Bitari “Comença ara la violència a Gaza?” 

Quin és el poder de les imatges per a mobilitzar la denúncia, per produir canvis significatius en les polítiques de mort i destrucció?
En el llibre Marcs de guerra – Quines vides plorem?, Judith Butler entra en diàleg amb els textos de Susan Sontag en què aquesta es pregunta sobre el poder de les fotografies per indignar-nos, per construir visions polítiques transformadores. Butler critica els mitjans de comunicació occidentals assenyalant que les fotografies en circulació "no només es mostren, sinó que s'expliquen. La manera de mostrar-les, la manera d'emmarcar-les i les paraules que es fan servir per descriure el que mostren treballen juntes per produir una matriu interpretativa d'allò que s'hi veu". Aquest procés d'emmarcament visual està estructurat per normes amb biaixos de raça, de gènere, opció sexual, etc. que defineixen quines vides són considerades humanes – i el seu patiment, per tant, pot generar empatia i activar la nostra capacitat d'indignar-nos – i quines no.

Reflexionar sobre la construcció del marc de deshumanització de les persones àrabs a partir dels següents articles "Apuntes sobre la lucha contra la islamofobia desde una perspectiva antirracista" de Salma Amzian i "El que es considera terrorisme o no és una construcció política" d'Ainhoa Nadia Douhaibi.