Iki Yos Piña comenta l’episodi 1 de la temporada 16 de RuPaul’s Drag Race, un programa de televisió emès a MTV.
Fitxa tècnica vídeo
Realització: Raquel Barrera
Assistència de càmera: Diana Mizrahi
Producció i continguts: Raquel Marques
Suport als continguts: Blanca A. Mató
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Ateneu del Raval
Iki Yos Piña
Cimarrona-fugitiva. Caribenyi, escriptori, performer, dibuixant. Investiga arxius anticolonials i dissidències sexuals. Forma part del col·lectiu Ayllu, la cooperativa Periferia Cimarronas i el grup experimental de pensament negre radical In the Wake, de l’Espacio Afro. Les seves creacions formen part de la Col·lecció del Museu Reina Sofía, ha participat en la Biennal de Sídney (2020), en la Triennal de les Arts al Brasil (2021) i en la Biennal de Kochi (Índia, 2022).
➀ Reivindicar el drag com a pràctica política i artística.
➁ Interrogar els imaginaris colonials i binaris dels cossos i les sexualitats.
➂ Qüestionar el domini de la visualitat en la concepció occidental del món.
OYEWÙMÍ, Oyèrónké. La invención de las mujeres – Una perspectiva africana sobre los discursos occidentales del género. Virus editorial, 2023.
SNORTON, C. Riley. Negra por los cuatro costados – Una historia racial de la identidad trans. Edicions Bellaterra, 2019.
CAMPUZANO, Giuseppe/ LORENZO ABALO, Kateryn/ RODRÍGEUZ BATISTA Ardiel. Museu Travesti del Perú. 2015-2026. Revista Nerter 25-26 (Invierno-Primavera 2015-2016).
DE SANTO, Mag. La apropiación cultural es el robo colonial que activa una herida histórica. Revista Pikara. 13/02/2019
IMARISHA, Walidah. Rewriting The Future: Using Science Fiction To Re-Envision Justice. Blog walidah.com, 11/02/2015
Siempre mi cuerpo se ha desplazado por las fronteras físicas, las fronteras territoriales, las fronteras y las grietas del sistema médico. Mi cuerpx es una derivación ancestral. “Mi gender is black”. Nunca fuí lo suficientemente nada porque siempre he intentado escapar como cimarrónicx al binarismo del proyecto civilizatorio, blanco y occidental.
– Iki Yos Piña
Iki Yos Piña reivindica allò drag, travesti i cimarrón, com a pràctiques polítiques i artístiques de fuga al règim binari imposat per Occident i que cerca extingir les cosmopolítiques ancestrals. Una fuga que no es només individual, sinó col·lectiva i que implica pèrdua i dolor, i que l’artista proposa realitzar a través d’exercicis de ficció especulativa i d’imaginació radical que denomina futuritat negra / afroindígena caribenya.
Analitzar el text i il·lustracions publicades sota el títol “Futuridades anticoloniales y otros delírios” a partir de les següents preguntes: Com es construeix un cos travesti? Com es construeix un cos travesti i cimarrònicx? Com transcendir la idea de cos que ha construït Occident? Posar-les també en relació amb la seva “Oración protectora para las trasvestis del futuro”, a partir de la qual Yos Piña crea il·lustracions en què relocalitza el temps i els afectes religiosos cap a La Guaichia (una figura de devoció veneçolana), per activar capacitats simbòliques, pedagògiques i activistes del present.
L’artista, filòsof i travesti peruà Giusseppe Campuzano crea en el 2003 el Museo Travesti del Perú com a proposta itinerant i creativa de rellegir la Història del Perú des d’una mirada dissident, queer i contracolonial.
Lo travesti, y el travesti, descentra la mirada del poder, en tanto que rompe el binarismo identitario de la sexualidad mediante la autoconstrucción y deconstrucción de la propia identidad: deslocalizando y descentrando las textualidades inscritas sobre los cuerpos.
– Museu Travesti del Perú, Giuseppe Campuzano, Kateryn Lorenzo Abalo, Ardiel Rodríguez Batista
Giusseppe Campuzano situa el travesti com a cos múltiple i com a discurs plural. Segons l'autor, a través dels vestits i d’altres elements simbòlics i culturals, el travesti situa el cos i les sexualitats en relació amb les diferents identitats de totes aquelles comunitats que històricament han estat inferioritzades per la història oficial.
Llegir l’entrevista realitzada per Tatiana Fuentes a Giuseppe Campuzano sobre el potencial artístic i polític de transgressió de la pràctica travesti.
Oyèrónké Oyèwùmi en el llibre “La invención de la mujer” posa en qüestió la construcció binària occidental del gènere vinculada a la genitalitat dels cossos. Oyèwùmi reflexiona sobre com s’han prioritzat les explicacions biològiques per sobre d’altres formes d’entendre les diferències de gènere, raça o classe i com, des del poder, s’ha establert i imposat la superioritat biològica per fixar privilegis i domini sobre ”altres”.
Llegir el capítol “La visualización del cuerpo: Teorías occidentales y sujetos africanos” en què l’autora reflexiona sobre el domini de la visualitat en la cultura occidental i com aquesta ha contribuït a establir diferenciacions i catalogacions dels cossos.
En el seu text, Oyèwùmi proposa substituir el concepte “visió del món” -que es fa servir a Occident per expressar la lògica cultural d’una societat- per “sentit del món” en referència a la societat Yorùbá o d’altres societats que poden privilegiar altres sentits en la seva concepció de la realitat.
