Meloni dice que la política migratoria de la UE…

Valeria Linera comenta Meloni dice que la política migratoria de la UE debería basarse en el acuerdo entre Italia y Albania, una imatge publicada al web d’informació europea Euractiv el 6 de juny de 2024.

Fitxa tècnica vídeo

Data: 30.10.2024
Lloc: Casa de la Solidaritat
Duració: 19 min
Equip:

Realització: Raquel Barrera
Assistència de càmera: Úrsula Comendador
Producció i continguts: Raquel Marques
Suport als continguts: Marga Almirall
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Casa De La Solidaritat - Barcelona

Valeria Linera

Artista i investigadora, treballa al voltant de la memòria, els feminismes i l’anàlisi de la violència en el mitjà audiovisual. Combina l’activitat com a docent a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya amb la creació artística, i forma part del col·lectiu imagen ensayo.

QUÈ TREBALLAREM?

➀ Interrogar l’ús de la violència com a missatge i la seva relació amb el tractament visual deshumanitzador de les persones migrades.

➁ Conèixer les demandes per al tancament dels CIEs.

➂ Relacionar les violències racistes amb les violències masclistes i classistes.

RECURSOS

AZOULAY, A. Historia potencial y otros ensayos. Ciudad de México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, 2014.
BARRIENDOS, J., La colonialidad del ver. Hacia un nuevo diálogo visual interepistémico. Nómadas, 13-29, 2011.
CAMPT, T., Listening to images. London: Duke University Press, 2017.
LUGONES, M. Colonialidad y género. Tabula Rasa, 9, 73-101, 2008.
QUIJANO, A.  Colonialidad del poder, eurocentrismo y América Latina. En VVAA, Cuestiones y horizontes : de la dependencia histórico-estructural a la colonialidad/descolonialidad del poder (pág. Clacso). Buenos Aires: 777-832, 2014.
VALENCIA, S., & Sepúlveda, K. Del fascinante fascismo a la fascinante violencia: psico/bio/necro/ política y mercado gore. Mitologías hoy, 75-91, 2016.

APUNTS PEDAGÒGICS

Apunt 1

A l’assaig Industria de fronteras, Valeria Linera es pregunta sobre la manera d’abordar les imatges de violència sense reproduir el seu missatge, però alhora sense que tampoc es produeixi un silenciament sobre els fets. L’autora fa servir el concepte «pedagogies de la crueltat», present en el treball al voltant de l’ús de la violència com a missatge de l’escriptora i antropòloga Rita Segato. Linera agafa aquest concepte i «el posa en relació amb la industria militar i amb el tractament cada vegada més deshumanitzat sobre el col·lectiu de persones migrants i racialitzades».

Llegir el subcapítol El tema del llibre Contra-pedagogías de la crueldad de Rita Segato en què  l’escriptora situa el concepte de pedagogies de la crueltat per preguntar-se sobre possibles contra-pedagogies:  

«¿cómo concebir y diseñar contra­ pedagogías capaces de rescatar una sensibilidad y vincularidad que puedan oponerse a las presiones de la época y, sobre todo, que permitan visualizar caminos alternativos?»

Relacionar l'anàlisi de Segato amb el que planteja Valeria sobre les tecnologies de vigilància per controlar la migració en el capítol Pedagogías de la separación (p.24) de Industria de fronteras.

Des de la creació del Centre d’Internament per Estrangers (C.I.E) a la Zona Franca de Barcelona l’any 2006, diferents col·lectius i moviments socials s’han mobilitzat per a reclamar el seu tancament a través d’iniciatives com la Campanya pel tancament dels centres d’internament per a estrangers.

El 2015, es crea el Sindicato de Vendedores Ambulantes de Barcelona, una proposta d’autoorganització dels manters «contra l’estigma i el racisme». Des dels seus inicis, el Sindicat denuncia la violència racista policial i la vulneració dels drets humans en aquestes presons.

Visionar els vídeos Cerremos los CIEs i No más CIE amb testimonis en primera persona, en què membres del Sindicat reivindiquen el tancament d’aquests centres penitenciaris creats per persones que «l’únic delicte que han comès ha estat creuar les fronteres, ser pobre i negre».

«Com esperar que l’estat resolgui el problema de la violència sobre les dones, quan aquest recapitula constantment la seva pròpia història de colonialisme, de racisme i de guerra?». Florencia Brizuela cita aquesta pregunta d’Àngela Davis en l’article CIE, violències racistes i dones on reflexiona sobre les violències racistes, classistes i patriarcals exercides des de les institucions estatals.

Relacionar l’anàlisi de Brizuela amb el visionat del vídeo de la xerrada Contra el racisme: una lluita constant en què Àngels Davis dialoga amb diferents activistes negres i afrodescendents (Basha Changuerra, Jeffrey Abé Pans, Marra Junior, Isabelle Mamadou) sobre les violències i discriminacions per raó de raça que marquen el present, posant en relació les protestes antiracistes als Estats Units amb les mobilitzacions que tenen lloc en territori català i espanyol.