Ivan Pintor comenta Perros, gatos y patos: Donald Trump, I.A. e imágenes virales, una imatge creada amb intel·ligència artificial i difosa a través de les xarxes socials.
Fitxa tècnica vídeo
Realització: Raquel Barrera
Assistència de càmera: Diana Mizrahi
Producció i continguts: Marga Almirall
Suport als continguts: Raquel Marques
Suport tècnic: Raquel Rei
Grafisme: Jordi Oms
Agraïments: Citilab, laboratori ciutadà d’innovació social i digital - Cornellà de Llobregat
Ivan Pintor
Doctor en Comunicació Audiovisual i professor al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes sobre cinema contemporani, serialitat televisiva, llenguatges visuals i còmic. És també investigador, escriptor i guionista, i ha participat en més de seixanta llibres.
➀ Reflexionar sobre els efectes de l’ús de la intel·ligència artificial en la creació d’imatges.
➁ Conèixer alguns motius visuals aplicats a la política contemporània.
➂ Valorar la importància del context i de la relació entre imatges en la societat visual actual.
AGAMBEN, Giorgio. Què vol dir ser contemporani, Arcàdia Editorial, Barcelona, 2008.
AZOULAY, Ariella. The Civil Contract of Photography, Zone Books, Nova York, 2008.
BUTLER, Judith. Cuerpos que importan, Paidós, Buenos Aires, 2018.
DIDI-HUBERMAN, Georges. La imagen superviviente. Historia del arte y tiempo de
los fantasmas según Aby Warburg. Abada, Madrid, 2009.
MITCHELL, W. J. T. ¿Qué quieren las imágenes?, Sans Soleil, Vitoria-Gasteiz, 2017.
MONDZAIN, Marie-Jose. Image, icône, économie : les sources byzantines de l’imaginaire contemporain, Seuil, París, 1996.
STEYERL, Hito. Los condenados de la pantalla, Caja Negra,Buenos Aires, 2016).
WARBURG, Aby. El renacimiento del paganismo. Aportaciones a la historia cultural del Renacimiento Europeo. Alianza, Madrid, 2005.
WARBURG, Aby. Atlas Mnemosyne. Edició de Fernando Checa, Akal, 2010.
Ivan Pintor relaciona la imatge analitzada amb les seves contra-imatges: la imatge de l’atemptat contra Trump el 13 de juliol de 2024; la imatge creada amb IA de la detenció de Donald Trump; o fins i tot, imatges de l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. Pintor parla de com aquestes imatges, juntament amb la imatge analitzada de Trump amb un aneguet i un gatet, han sigut capitalitzades pel polític estatunidenc per al benefici de la seva carrera política.
Pensar i fer recerca d’altres imatges de la política contemporània que hagin sigut capitalitzades pels seus creadors i creadores o bé per qui apareix en elles. Ampliar a la política d’altres zones del món, i potser més properes. Analitzar-les i reflexionar sobre la importància de les formes visuals en la política.
Al llibre The Civil Contract of Photography de 2008, Ariella Azoulay argumenta que tota imatge és un acte de poder on s’estableixen jerarquies. Llegir aquest fragment:
«De fet, una fotografia dona fe del que "era allí", encara que la seva evidència sigui parcial, i només en aquest sentit és falsa. El que era allí mai és només el que es veu en la fotografia, sinó que també és contenidor en la mateixa situació fotogràfica, en la qual fotògraf i fotografiat interactuen entorn de la càmera. És a dir, una fotografia és prova de les relacions socials que la van fer possible, i aquestes no poden separar-se del “sentit” visible que revela als espectadors, que poden estar d'acord o no sobre el seu contingut real.»
Azoulay, Ariella. The Civil Contract of Photography,
Zone Books, Nova York, 2008. (pàg. 127)
Argumentar com aquest pacte es pot veure modificat per l’ús actual de la fotografia, especialment a través de la intel·ligència artificial i, per tant, quins altres aspectes cal tenir en compte per identificar les relacions socials i de poder que “s’amaguen” darrere d’una imatge: per exemple, cal considerar qui és el propietari de les dades a partir dels quals es creen les imatges artificials? O bé, quins repositoris s’han utilitzat i quins no?
El 2019, la jove Feroza Aziz, va pujar un vídeo a TikTok on denunciava els camps de concentració per a persones musulmanes a la Xina sota l’aparença d’un tutorial de maquillatge. Ivan Pintor menciona aquest exemple com una forma de "hackeig" el sistema visual de les xarxes socials on «només veiem allò que mirem». Pensar en altres exemples, reals o inventats, de formes de "hackejar" l’imaginari visual digital de maneres creatives o ingenioses.
Un projecte de:
Amb el suport de:
